1. Clementina Arderiu “ el pendís” Camilo Rodríguez VidalOriol Casajuana Vilanova 2. Clementina Arderiu●Clementina Arderiu iVoltasva nèixer a Barcelonalany 1889.●Publicà el seu primer poemael 1911.● El 1916 es casà amb el poetaCarles Riba .●Clementina Arderiu va morirel 1976, a ledat de vuitanta-set anys, convençuda que laseva obra havia respost enbona mesura a les sevesintencions. 3. POESIA●Sempre i ara (1946), premiJoaquim Folguera●Poesies completes (1952)●És a dir (1968), amb el qualguanyà el premi Ossamenor i la Lletra dOr 4. - Lesperança encara (1968)- Cançons i elegies (1916)- L’altra llibertat (1920)- Cant i paraules (1936)- Obra poètica (1973)- Lalta llibertat (1920)- Poemes (1936)- Arderiu: Antologia (1982)- Contraclaror. Antologiapoètica (1985) 5. El pendís Jo deia ahir:Si defallia,ésser i sentir,per mon pendís fortuna rara. tan dret i llisPer què la gent -rosec mesquí-rodolaria.no se namara,Si em vull salvar, désser i sentir? bé cal pujar, I era per mino mirar enrere.goig pur. Mes ara,Enlaire sols puc esguardar,per un pendísque en la vorerarodoladís lherba es secàjo faig ma via. i es revoltà Un pas amunt i en llisco sis. sa cabellera. 6. I els arbres són la remorosa dun sol pregonparla dalgúla immòbil presa;que al cor tan nutot el brancatge acota el front,fos venturosa, i gran feresatot, lentament, dins mi es difon.sens frisament,Sóc no sé on, fuig de ma ruta. re no es palesa.Pel món tingués com el morent Res ni ningú lànima eixuta, no se menduu. i aquell frement La mà amorosa,deseiximent lesguard serè i el pas segur, que res no immuta! 7. Forma, glossa i pràctica lectora●El poema és format per sis estrofes de vuitversos cadascuna. Tene quatre síl·labes, llevatdel quart que es dobla en vuit i segueixenlesquema de rima següent: 4a/ 4a/ 4b/ 8A/ 4b/4a.●El tema central el tenim plantejat ja en elsprimers versos: ésser i sentir és fortuna rara, és adir, poca gent pot fruir d’aquesta plenitud feliç.La poeta ens explica que li costa molt tirarendavant i que li és mes difícil. En la quartaestrofa constata que es troba perduda en un boscmetafòric on els arbres li apen lhoritzó. En lacinquena comprova que res ni ningú la ve atreure daquest mal pas, i acaba, en la sisena,desitjant tenir prou aplom per fer front a la disrotamb “lànima eixuta,/ i aquell fremen /deseiximent / que res no immuta”. Daquestamanera, tornant-se voluntàriament insensible, esveurà menys afectada pels atzars de la vida.●Una caraterística dels metres curts utilitzats enles cançons és laplicació del recursretoricogramatical de lelisió com també delhipèrbaton.